Efecto antiapoptotico del PF 9601N y derivados en neuroblastomas humanos tipo SH-SY5Y tratados con MPP+ como modelo de toxicidad dopaminérgica: implicaciones terapeúticas en la enfermedad de Parkinson

La malaltia de Parkinson és un desordre neurodegeneratiu progressiu, que podria ser induït com a conseqüència d'una desregulació de l'apoptosis en el sistema nitroestriatial. Per tant agents farmacològics que interfereixin en alguna etapa de dit procés, podrien ser capaços de relentizar o arribar a detenir aquesta malaltia. El PF 960 1 N [N-(2-propynyl)-2-(5-benzyloxy -indolyl) methylamie] i anàlegs són una sèrie novella de molècules de tipus no-anfetamínic que han mostrat un efecte neuroprotector tant "in vitro" com "ex vivo" utilitzant el MPTP com toxina dopaminèrgica. Segons resultats preliminars, aquests compostos han mostrat entre altres, un efecte estimulador de l'expressió de la proteïna antiapoptòtica Bcl-2 i un efecte bloquejant de l'obertura del porus mitocondrial, el que ha suposat un punt de partida per a plantejar aquest projecte, en el qual es pretén determinar en 1º lloc: l'efecte antiapoptòtic-del PF9601N i derivats en neuroblastomes humans tipus SHSYY, on s'ha induït l'apoptosis amb la toxina MPP+. Per a això es valorarà l'efecte antiapoptòtic mitjançant diferents tècniques: tinció de nuclis per HOECHST, fragmentació de l 'ADN, degradació de PARP i activació de la caspasa 3. En 2º lloc es determinarà la implicació de la via mitocondrial en dita efecte antiapoptòtic, determinant els nivells de l'expressió de les proteïnes implicades: Bcl-2 i alliberament de Citrocrom C, així com el seu efecte sobre l'obertura del porus mitocondrial, i alterció del potencial de membrana mitocondrial. Tots aquests resultats permetran confirmar l'efecte antiapoptòtic de dits compostos, al ser capaços de regular la funció mitocondrial clau per a mantenir l'equilibri mort sobrevivència de la cèl·lula a través de la sobreexpressió de la proteïna antiapoptòtica Bcl-2. En 3º lloc es portaran a terme els corresponents estudis de relació estructura-activitat, que permetin determinar els factors estructurals responsables d'un major efecte antiapotòtic (...)