Demografia i estalvi a Espanya

La investigació profunditza en els mecanismes a través dels quals decideixen les famílies distribuir el seus recursos entre consum i estalvi. A partir de la informació que subministra la "Encuesta de Presupuestos Familiares de 1990/91", com a primera aproximació al problema, s'ha definit la renda de les famílies i llur consum incorporant les cotitzacions socials al seu càrrec i els impostos per elles suportats (i deduint les transferències públiques no contributives), al mateix temps que al consum privat s'ha afegit el de bens públics (sanitat i educació). Aquestes modificacions alteren sensiblement l'estalvi de les famílies segons la seva edat, presentant el dels jubilats una dramàtica caiguda (amb un desestalvi en termes absoluts) mentre que, amb les dades derivades dels tradicionals conceptes de renda disponible i consum privat final, mostraven la taxa d'estalvi familiar més elevada. En aquest treball, que és una continuació del ja efectuat, es pretén la integració del conjunt del sector públic i de la resta de l'economia en un únic sector familiar, el que ha de permetre avançar en la "veritable" taxa d'estalvi familiar per edats de la població i, per tant, profunditzar en les conseqüències que l'envelliment demogràfic tindrà sobre el nivell d'estalvi d'Espanya (en línia amb altres treballs similars efectuats per als principals països de la OCDE). Finalment, a través d'un exercici de simulació demogràfic i economètric, es planteja dinamitzar els resultats fins a l'horitzó 2.050 per a disposar d'una primera aproximació sobre l'impacte dels canvis demogràfics i familiars en el nivell d'estalvi espanyol, al mateix temps que modelitzacions més complexes (en les que hi figuren el mercat de treball i la funció de producció) haurien de permetre aproximar-se a canvis més profunds vinculats a les modificacions demogràfiques.