Cretàcic superior del nord d'Espanya: estratigrafia integrada per a la caracterització de límits de pisos i subpisos.

En les seqüències sedimentàries del Cretàcic Superior del Nord d'Espanya, des de Burgos a Lleida, tenim una de les seves millors representacions, tant per l'expansió de les seves sèries com pel seu ampli i variat contingut fòssil. Hi ha al respecte una abundant literatura d'autors alemanys, francesos i espanyols, principalment. Els nostres treballs ens han permès establir una bioestratigrafia general en varis pisos del Cretàcic Superior, guiats en part per les prioritats de la Subcomissió d'Estratigrafia del Cretàcic (SEC) i de varis projectes del Programa Internacional de Correlació Geològica (PICG). Des del congrés de Copenhaguen sobre els límits dels pisos del Cretàcic, celebrat el 1983, i ara a l'últim de Brussel·les, s'han assenyalat zones del Nord d'Espanya com a possibles localitzacions d'estratotipus d'alguns pisos i subpisos (Coniaciense-Santoniense, Maastrichtiense inferior- Maastrichtiense superior, més concretament). Sobre la base estratigràfica que hem aconseguit es proposa acomplir amb les recomanacions de la SEC mitjançant l'estudi detallat de vàries seccions, que ens porten a l'horitzó de l'any 2000 per a fer les propostes formals sobre els estratotipus dels límits referits i avançar en algun d'altre, que potencialment sigui d'interès.