Caracterització de les poblacions de cèl.lules T CD4+ efectores i reguladores en l'etiopatogènia de la resposta autoimmune

Les respostes autorreactives són poc eficients ja que les cèl·lules T que les porten a terme són de baixa afinitat, el que resulta en un mecanisme efector poc agressiu, però crònic, que deriva en una destrucció lenta del teixit. Els infiltrats linfocitaris de glàndules autoimmunes que s'han descrit són heterogenis. Estan formats per diverses poblacions de fenotip i funció immunològica distints: efectores i reguladores. En el desenvolupament d'aquest tipus de malalties intervenen diversos factors, entre ells la presència necessària de cèl·lules autorreactives que han escapat a la selecció tímica, però també influeix el nivell de regulació al que està sotmesa la resposta autoimmunitaria. El nostre grup ha descrit i caracteritzat dues poblacions de cèl·lules reguladores en els infiltrats de tiroides: cèl·lules NKT en Tiroiditis Autoimmune i cèl·lules T gamma delta en Malaltia de Greus-Basedow. Existeix altra població de cèl·lules T CD4+ reguladores definides fins ara en perifèria el fenotip de la qual és similar a les cèl·lules T de memòria ja que expressen CD25 i que són potents supresores de l'activació i proliferació de cèl·lules T efectores CD4+ o CD8+.