Cap a un agenciament de gènere a la tecnocultura audiovisual

(...) La fractura digital és una nova forma de desigualtat social en termes de l'accés a les tecnologies de la informació i la comunicació (OECD, 2002). Un indicador que distingeix el treball que realitzen homes i dones consisteix en la tecnologia que usen (...). L'efecte econòmic de la tecnologia ha estat mostrat en estudis on es troba que l'ús de noves tecnologies té un important impacte estadístic en el salari que es guanya (...). Habitualment es distingeix entren dos nivells de fractura digital (...). El primer nivell fa referència als problemes d'accés als ordinadors i a Internet, mentre que el segon es dedica a explorar els perfils d'usuaris de noves tecnologies en funció del gènere. (...) El projecte busca reduir la fractura digital de primer i segon nivell a través de (a) l'ús de tecnologies de fàcil accés a les usuàries i (b) que puguin incorporar-se fàcilment en el context cultural que els usuàries habiten. Aquests objectius es tradueixen en l'ús de programari lliure en el format de la producció audiovisual com forma de comunicació social, dirigit a la població que participa en associacions amb perspectives de gènere. A tal fi es crea una plataforma de col·laboració entre la investigació universitària i el treball associatiu a Barcelona. Aquesta col·laboració fa servir les tecnologies audiovisuals com forma d'expressió de les inquietuds polítiques i identitàries a partir de la capacitació de diferents col·lectius que treballen la temàtica de gènere en l'àmbit de les eines audiovisuals de codi lliure. (...)