Base genètica de l'esterilitat i inviabilitat d'híbrids interespecífics del gènere "Drosophila"

L'esterilitat i la inviabilitat dels mascles híbrids és amb freqüència l'única manifestació de l'aïllament reproductiu postcigòtic entre espècies de "Drosophila". Sembla clar que aquest fenomen és sols la fase inicial d'un únic procés evolutiu que culmina en l'esterilitat o inviabilitat d'ambdós sexes: l'acumulació d'al·lels que produeixen esterilitat (o inviabilitat) en els mascles híbrids seria més ràpida o precediria a l'acumulació d'al·lels que produeixen esterilitat (o inviabilitat) en les femelles híbrides. L'adquisició d'aquests al·lels, però fonamentalment dels específics dels mascles, constitueix, per tant, una part essencial del procés de diferenciació genètica entre poblacions que condueix a l'especiació. Atenent als seus efectes sobre el fenotipus, aquests al·lels podrien ser de dues classes: gens majors, capaços per ells mateixos de produir esterilitat o inviabilitat híbrida