Anàlisi de l'exclusió social a Espanya

Quan els paràmetres de la societat industrial i del seu model nacional-keynesià comencen a trontollar-se, les societats europees avançades redescobreixen la pobresa. Definida aquesta en termes relatius, i en clau de manca de recursos econòmics, els estats de benestar europeus transiten pels anys 80 amb capes minoritàries però no residuals de la població en situació de pobresa. Durant els anys 90, i a cavall de la maduració dels grans canvis estructurals (socioeconòmics, demogràfics, tecnològics, ambientals, familiars, de gènere, de valors...) el concepte de pobresa va sent reemplaçat pel de\b exclusió socia\b0 l. Aquesta engloba a la pobresa però va més enllà, l'exclusió social també es defineix com\i la impossibilitat o dificultat intensa d'accedir als mecanismes de desenvolupament personal i inserció soci-comunitària i als sistemes preestablerts de protecció\i0 . L'existència de sectors socialment exclosos, en el marc de les noves societats postindustrials, de la informació i del coneixement, és avui una realitat extensament assumida. No obstant això, els nivells concrets de coneixement sobre aquesta realitat estan encara avui clarament per sota del desitjable. Com sol succeir en temps de canvis accelerats, la dispersió de conceptes i discursos no sempre troba suports suficients en el terreny de la reflexió assossegada i del desenvolupament d'instruments de coneixement empíric. Aquest projecte d'investigació pretén contribuir a superar les manques de reflexió esmentades. L'objectiu final del procés d'investigació es defineix en una doble vessant: A) el coneixement intensiu, de base empírica, dels processos i les situacions d'exclusió a Espanya i en cadascuna de les seves CCAA: els seus factors i les seves pautes de distribució social. B) L'anàlisi en profunditat de les principals respostes, dels poders públics i del teixit comunitari a Espanya (i en cada Comunitat Autònoma)