Alternança de codis i cultura en comunitats històriques: estudis d'etnografia lingüística històrica

L'ocurrència d'alternança lingüística en una comunitat de parla és part integrant de la seva cultura verbal. L'alternança és un fenomen lingüístic i cultural complex, com ho posen de manifest els diferents enfocaments que s'hi ha aplicat: gramatical, interactiu, discursiu, sociolingüístic, pragmàtic i antropològic. L'estudi de l'alternança s'ha dut a terme primordialment en la conversa denominada bilingüe i han estat els etnògrafs de la comunicació i els sociolingüistes de la interacció que s'han ocupat sistemàticament d'ella. No és estrany, doncs, que el seu estudi hagi afectat la llengua oral en el seu estadi sincrònic actual i en contexts socioculturals i de situació específics, és a dir, el discurs oral contextualitzat. El nostre objectiu, en canvi, és estudiar les pràctiques verbals documentades d'èpoques i comunitats històriques passades. Aquest enfocament és històric, encara que no diacrònic, ja que el seu objectiu no és restablir una seqüència evolutiva, i es basa en l'anàlisi de texts escrits -si bé sovint les dades pertinents remeten a l'oralitat o a la seva representació literària/documental. Aquest tipus d'estudi té pocs precedents des de la perspectiva de la ciències lingüístiques i socials que aquí s'assumeixen. El seu objectiu no és cap altre que desentranyar el significat que les alternances tenien per als qui les produïen i per a aquells a qui anaven destinades, així com revelar el lloc que ocupaven en la cultura verbal comunitària. Atès que defensem una concepció del significat com un constructe cultural sensible al context i resultant no solament de la cognició i la inferència sinó també de la interacció verbal localitzada, la desaparició del context històric i comunicatiu planteja un primer obstacle que ha de ser superat mitjançant la concurrència de disciplines diferents (la lingüística, la sociolingüística, l'antropologia lingüística, la història, la història literària)