Ús de fàrmacs en piscifactories destinades a la producció de llobarro

La cria d'espècies piscícoles ha sofert un fort impuls en aquests últims anys, en relació a la producció de forma intensiva, la qual cosa ha suposat una creixent utilització de fàrmacs amb fins terapèutics o profilàctics. Aquests fàrmacs, fonamentalment antibiòtics, antifúngics i antiparasitaris, constitueixen, sense cap dubte, un dels components bàsics en la cria. Enfront d'una demanda sempre major de mitjans farmacològics per al control i la prevenció de les malalties en les explotacions de peix, només un reduït nombre de fàrmacs estan aprovats per al seu ús en piscicultura. Existeix una àmplia informació disponible de literatura internacional sobre la producció de salmons, però és escassa la documentació científica, i fins i tot l'ús de fàrmacs, en espècies com el llobarro (i Dicentrarchus labrax)i0 i la dorada (i Spaurus aurata),i0 que són avui explotacions en creixent desenvolupament en l'àrea mediterrània i, en particular, a Itàlia i Espanya. El coneixement de les característiques cinètiques i de depleció tisular dels fàrmacs en aquestes espècies, constitueix un requisit imprescindible per al seu correcte ús, ja sigui en termes d'eficàcia terapèutica com en relació a la qualitat higiènic-sanitària de la carn. La dificultat d'extrapolar dades cinètiques d'una espècie piscícola a una altra, particularment d'espècies marines a espècies d'aigua dolça o d'espècies d'aigua freda a espècies euritèrmiques, s'observa clarament en les poques dades experimentals disponibles, com són els referents a la enrofloxacina o a la oxitetraciclina en els salmons. És per aquesta raó que sembla de gran interès la definició de programes científics entre laboratoris italians i espanyols, que tinguin com objectiu l'estudi de les característiques cinètiques de fàrmacs antibiòtics, per al seu ús en el tractament i prevenció de les malalties infeccioses en peixos destinats al consum en l'àrea mediterrània