Montserrat Amores Garcia

Montserrat Amores és catedràtica de Literatura Espanyola a la Universitat Autònoma de Barcelona. Va ser becària FPI i, posteriorment, becària postdoctoral amb un Ayuda para el Intercambio de Personal Investigador entre Industrias y Centro Públicos de Investigación (1994). Té reconeguts quatre sexennis de recerca CNEAI, quatre trams autonòmics de recerca AQU i cinc quinquennis docents estatals. L’últim tram de recerca reconegut es troba actiu.

Les seves línies de recerca s’articulen en tres àmbits vinculats a la literatura espanyola del segle XIX.

A) El conreu del conte espanyol i de la novel·la espanyola del segle XIX, amb una atenció especial, d’una banda, a les relacions entre el conte folklòric i el conte literari i, de l’altra, a la novel·la de costums i a la novel·la del realisme-naturalisme.

B) La literatura i la premsa periòdica al segle XIX, amb una atenció particular a les revistes il·lustrades com a espais de conformació de pràctiques de consum i de legitimació d’imatges nacionals, sobretot a través dels contes, les traduccions, els relats de viatges i els articles de costums.

C) La dona i les imatges nacionals, especialment els tipus populars femenins com a figures representatives de la nació, tot i que també s’ha ocupat de protagonistes de novel·les del segle XIX que poden encarnar o problematitzar valors nacionals.

El tema de la seva tesi doctoral, dedicada al conreu del conte folklòric a Espanya durant el segle XIX, va constituir el seu primer àmbit d’especialització, vinculat al folklore i a l’etnografia. Fruit d’aquestes primeres investigacions van ser la publicació del Catálogo de cuentos folclóricos reelaborados por escritores del siglo XIX (CSIC, Madrid, 1997) i les monografies dedicades a Antonio de Trueba (1999) i Fernán Caballero (2000).

El 1999 va fundar GICES XIX, Grupo de Investigación del Cuento Español del Siglo XIX, adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquell mateix any va iniciar la seva col·laboració en diferents projectes de recerca finançats per la Dirección General de Enseñanza e Investigación Científica, el Ministerio de Ciencia y Tecnología, el Ministerio de Educación y Ciencia i la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre 2007 i 2015 va ser investigadora principal de dos projectes finançats pel Ministerio de Ciencia e Innovación i pel Ministerio de Educación y Ciencia sobre el conte del segle XIX en la premsa periòdica. És coordinadora i responsable del portal GICES XIX i de la seva base de dades relacional i digitalitzada (http://www.gicesxix.uab.es), creada com a objectiu específic de transferència de coneixement en el marc d’aquests dos projectes de recerca.

Ha estat co-IP del projecte PGC2018-095312-B-I00, “Negociaciones identitarias transatlánticas: España-Francia-México (1843-1863)” (2019-2022), gràcies al qual ha ampliat el seu àmbit de recerca a les relacions entre la premsa il·lustrada espanyola, francesa i mexicana com a espai de diàleg i negociació en la creació i reproducció d’imatges nacionals, sense deixar de prestar atenció als grans novel·listes espanyols com Galdós, Pardo Bazán o Valera. Actualment forma part de l’equip de recerca del projecte “Los almanaques literarios en la España del siglo XIX: catalogación, estudio, edición y crítica” (ALES19), PID2023-153279NA-I00.

La seva producció científica inclou més de cinquanta articles en revistes estrangeres i nacionals com Hispanic Review, Bulletin of Hispanic Studies, Revista de Literatura, Crítica Hispánica, Bulletin Hispanique, Hispanófila, Revista Hispánica Moderna, Castilla, Ínsula, Revista de Indias, Revista de Dialectología y Tradiciones Populares o Anuario de Estudios Filológicos, així com prop de quaranta capítols de llibre en editorials com Ariel, Cátedra, Iberoamericana/Vervuert, Peter Lang, Catarata, Trea o PUV. Entre els seus treballs d’edició i coordinació destaquen els volums d’estudis Juan Eugenio Hartzenbusch (1806-2006) (2008), Estudios sobre el cuento español del siglo XIX, amb Rebeca Martín (2008), La España Moderna (1889-1914), amb Beatriz Ferrús Antón (2018), Palabras en acción. Revolución, obrero, socialismo y federalismo (1843-1917), amb Joan Serrallonga (2018), i De ida y vuelta. Imágenes transnacionales: México-Francia-España, 1843-1863, amb Rebeca Martín i Laura Pache. Ha editat amb Agustín Sánchez Aguilar Tristana (2003), de Galdós, i amb Teresa Barjau i Rebeca Martín Los Pazos de Ulloa (2015), d’Emilia Pardo Bazán, a més d’una antologia de Relatos de humor (2002) i una altra de Cuentos populares (2000).

En l’àmbit de la formació investigadora, ha dirigit cinc tesis doctorals, dues de les quals en cotutela internacional, una becada pel MAEC-AECID i una altra pel Govern de Jordània. També ha tutoritzat dos estudiants beneficiaris d’una beca anual de la Fundació Catalunya-La Pedrera. Actualment dirigeix quatre tesis doctorals i ha tutoritzat més de vint-i-cinc treballs de fi de màster i més de trenta treballs de fi de grau.

Des de l’any 2007 duu a terme tasques d’avaluació en l’àmbit de la recerca a l’ANEP. Entre setembre de 2018 i juliol de 2022 va ser gestora de l’àrea de Filología, Literatura y Art-LFL de la Divisió de Coordinación, Avaluación y Seguimiento Científico y Técnico de la Agencia Estatal de Investigación (AEI).