La Dra. Margalida Coll Andreu va llegir la seva tesi doctoral l'any 1990, sota la direcció del Dr. Ignacio Morgado Bernal. Des del 1992 és professora titular de Psicobiologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Al llarg de tots aquests anys, ha compatibilitzat una intensa activitat docent de grau i de màster amb la investigació. Ha participat en múltiples projectes finançats per l'estat espanyol i per l'AGAUR (Generalitat de Catalunya), sota la coordinació dels professors Ignacio Morgado, Margarita Martí i Isabel Portell. Actualment coordina el grup SGR2017-1026 (Generalitat de Catalunya). Des de la seva fundació l'any 2003, pertany a l'Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona. El seu treball de recerca s'ha centrat, des dels seus inicis, en els processos de modulació de l'aprenentatge i la memòria, tant en animals sans, com en animals amb diversos tipus de dany cerebral. Així, ha investigat el paper del son paradoxal, l'estrès, l'administració postentrenament de l'hormona adrenalina i l'estimulació elèctrica, així com la lesió, de diverses estructures dels sistemes d'arousal troncoencefàlic i talamo-cortical (com el nucli tegmental pedunculopontí i el nucli reticular talàmic), en la modulació de diversos sistemes de memòria. En els últims anys la seva tasca investigadora s'ha centrat en l'estudi dels efectes beneficiosos de l'exercici físic sobre diversos processos cognitius, primer en animals sans i posteriorment en un model animal de dany cerebral traumàtic. Els resultats d'aquestes últimes investigacions, realitzades en animals amb dèficits cognitius causats per traumatismes cerebrals, han mostrat que l'exercici físic pot ser beneficiós per reduir els dèficit de memòria a llarg termini, però la magnitud dels beneficis observats, així com els mecanismes neurals subjacents a l'efecte facilitador, poden variar en funció dels paràmetres específics d'aplicació de l'exercici, com el moment d'inici després de la lesió, la durada de la intervenció, la quantitat diària d'exercici, la intensitat, o la intervenció concomitant amb un agent farmacològic (citicolina). El grup d'investigació ha observat que els animals amb dany cerebral traumàtic tractats amb exercici físic mostren un augment de la neurogènesi en l'hipocamp, i de neurotrofines (principalment BDNF) en hipocamp i escorça prefrontal. A més, en algunes pautes d'exercici aquest augment de neurogènesi i BDNF s'associa a una millora de la memòria a llarg termini. El grup ha mostrat a més que l'exercici té efectes neuroprotectors (disminuint la mort neuronal) i redueix la reactivitat microglial crònica en diverses regions cerebrals. Recentment l'equip investigador ha començat a realitzar estudis amb pacients que han patit un dany cerebral traumàtic, en col·laboració amb diversos centres de neurorehabilitació, per estudiar la capacitat de l’exercici físic per promoure la rehabilitació cognitiva. La major part dels resultats obtinguts en aquests treballs han estat presentats en congressos internacionals de l'àmbit de les neurociències, i han estat publicats en revistes internacionals de prestigi, com Journal of Neurotrauma, Experimental Neurology, Behavioural Brain Research, o Behavioral Neuroscience. Així mateix han donat lloc a treballs de fi de màster i tesis doctorals.

Número de sexenis d'investigació: 4

Data de concessió de l'últim sexeni: 01/01/2013

Publicacions en el primer quartil: 4

Número de tesis doctorals dirigides des del 2010: 1 (i una en curs)

Cites totals: 271

Promig cites: 6

Índice H: 10 (Scopus)