Carles Llorens Maluquer és professor titular d'universitat al departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Les seves principals línies de recerca són les polítiques europees de comunicació i la televisió pública i la seva regulació. El camp principal en què destaquen les aportacions científiques és el de l'estructura de la comunicació. Així, la tesi doctoral presentada el 2001 sobre “Concentració d'empreses de comunicació i pluralisme: l'acció de la UE” marca un punt important a Espanya en aportar els desenvolupaments a Europa sobre la regulació de la concentració de mitjans de comunicació. És, de fet, la publicació més citada de totes les que ha publicat l'autor amb 80 cites a data de desembre de 2022. En ella es defensava el criteri de la concentració d'audiència com a eina potencialment útil per assegurar el pluralisme en els mitjans de comunicació. Espanya va incorporar un sostre del 27% d'audiència acumulada en televisió per evitar oligopolis audiovisuals en la legislació audiovisual de 2010. La tesi va ser finançada per la Comissió Europea amb una beca predoctoral Marie Curie desenvolupada a la Universitat de Namur durant dos anys, que va permetre adquirir la capacitat de treballar en un equip interdisciplinari i internacional.

Aquesta formació internacional també es va reforçar amb una estada de 12 mesos al Center for Socio-Legal Studies de la Universitat d'Oxford entre 2006-2007 com a academic visitor. Va ser, a més, delegat espanyol en l'acció COST A30: "East of West: Setting a New Central Eastern European Media Research Agenda" (2007-2010).

Després de la tesi, aquesta línia de recerca ha continuat donant els seus fruits amb diverses publicacions (2003, 2006, 2011, 2019). Precisament, el 2008 es va obtenir el finançament estatal d'un pla de R+D+I per a un projecte de recerca sobre com abordar la concentració de mitjans de comunicació en un entorn digital i les polítiques de comunicació necessàries, finançat amb 45.000€ pel Ministeri d'Educació i Ciència. Es va liderar i coordinar un equip de 8 investigadors de diverses universitats espanyoles entre 2009 i 2011 i es van publicar diversos articles sobre les conclusions, en els quals es proposava un índex de concentració a partir de la ponderació dels índexs de l'audiència de cada mitjà i sector.

Aquest coneixement sobre les polítiques de comunicació europees ha permès aportar a la societat aquest coneixement amb diferents entitats i fundacions a través de publicacions no indexades en format d'informes o estudis. Així, s'ha pogut abordar la transformació digital dels mitjans a Espanya amb l'informe per a la OSI Foundation el 2013 “Mapping Digital Media in Spain”. També s'ha col·laborat habitualment amb diferents informes encarregats per la Comissió Europea i/o l'Observatori Europeu de l'Audiovisual sobre diferents aspectes de la regulació dels mitjans a Europa com l'accés a la televisió de pagament a Espanya (2004); els indicadors del pluralisme de mitjans (2008); la independència de les autoritats de regulació de mitjans (2009 i 2019); la regulació de la convergència a Espanya (2013) i l'aplicació a Espanya de l'última versió de la Directiva de Serveis de Mitjans Audiovisuals (2020). Igualment s'ha publicat un manual sobre “Spanish Media Law” juntament amb la professora Ana Azurmendi a la prestigiosa editorial Wolters & Kluwer per als juristes no espanyols que vulguin conèixer la regulació de mitjans a Espanya.

Pel que fa a la formació de joves investigadors, s'han dirigit 5 tesis doctorals, dues d'elles en format de cotutela amb menció internacional. S'ha aconseguit publicar 3 articles en revistes indexades derivades del treball d'aquestes tesis doctorals. Actualment posseeix un índex H a Google Scholar de 10, amb 406 cites rebudes.